Prevenció Riscos Laborals i Primers Auxilis

L'operació més rendible per al seu negoci

Preguntes que no caldrà que es faci.

Per a aquestes i per a moltes d'altres, tenim respostes.

Perquè la Prevenció de Riscos Laborals i els Primers Auxilis acabin sent elements essencials en la gestió de l'empresa cal obtenir la informació que respongui a una sèrie de dubtes i permeti prendre la decisió correcta.

- Riscos Laborals:

A qui ens dirigim per obtenir informació sobre riscos laborals?

Als organismes públics relacionats amb la seguretat i la salut en el treball. L’Administració duu a terme les seves tasques en el camp de la seguretat i la salut a través d'una sèrie d'organismes de caràcter públic que realitzen les funcions d'assessorament, avaluació, control i seguiment de les accions preventives que han de realitzar les empreses. Aquests organismes treballen per vetllar el compliment correcte i exhaustiu del que està establert en els diferents textos legislatius relacionats amb la seguretat i la salut. Entre aquests organismes podem destacar:

- Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball www.mtas.es/INSHT/cnsst/index.htm
- Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball www.mtas.es/Insht/
- Inspecció de Treball i seguretat social www.mtas.es/insht/sistemas/inspec.htm
- Òrgans de les Comunitats Autònomes www.mtas.es/migraciones/guiaret/anexo2.htm
Què entenem per riscos laborals? Com es poden detectar?

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL), en el seu article 4.2, fa una definició de risc laboral en un sentit preventiu: “possibilitat que un treballador pateixi un mal per una causa derivada de la feina. Per qualificar un risc des del punt de vista de la seva gravetat, es valoren conjuntament la probabilitat que es produeixi el mal i la gravetat d’aquest mal".

D'aquesta definició se’n pot extreure algunes conseqüències:

• No fa referència a les pèrdues materials, es limita als danys que poden patir els treballadors.
• El terme possibilitat (no-certesa), introdueix l'element probabilístic en la definició.
• Apunta dos factors que permeten ordenar el risc en funció de la seva gravetat:
o La probabilitat que es materialitzi el risc.
o La magnitud del dany esperat.

Els sistemes clàssics d'avaluació de riscos consideren un tercer factor: el temps d'exposició. Aquí pot suposar-se que aquest factor es troba implícit en el terme probabilitat. La prevenció de riscos laborals utilitza una sèrie de mitjans i tècniques per tractar d'evitar, o almenys disminuir tot el possible, aquests riscos. A efectes pràctics, es pot dividir la prevenció de riscos en les àrees d'activitat següents:

• Seguretat industrial: s’ocupa de la prevenció dels accidents laborals. Aquests accidents s'originen de manera sobtada i imprevista.
• Higiene industrial: s’ocupa de la prevenció de les malalties professionals, és a dir, lesions cròniques provocades per l'exposició continuada del treballador a un agent contaminant (per exemple: soroll, productes químics, radiacions, etc.), al llarg de tota la vida laboral.
• Ergonomia i Psicosociologia Aplicada: s’ocupa de l'adaptació del lloc i ambient de treball al treballador, de manera que treballi en les condicions més idònies possibles i sense riscos.
• Medicina Preventiva: controla la salut dels treballadors, preveu els possibles danys.

Per tant, l'empresa ha de cobrir tècnicament aquelles àrees d'activitat preventiva que necessiti, mitjançant alguna de les opcions per al desenvolupament de l'acció preventiva. Això vol dir, per exemple, que si es desprèn de l'avaluació inicial de riscos que l'empresa no presenta Riscos Higiènics (no hi ha problemes de soroll, fred o calor excessius, productes químics perillosos, radiacions, etc.), aquesta empresa pot, a la pràctica, oblidar-se de la Higiene Industrial.

AVALUACIÓ INICIAL DE RISCOS

L’avaluació de riscos s’ha de realitzar de manera exhaustiva, rigorosa i a cada lloc de treball. S’ha d’acompanyar dels mesuraments ambientals que siguin necessaris (soroll, radiacions ionitzants, ambient tèrmic, contaminants químics, etc.). La definició que proporciona la LPRL sobre risc laboral (vegeu “Ámbitos de la Prevención de los Riesgos Laborales”) ja proporciona una idea de l'amplitud d'aquest concepte i de com s’ha d’avaluar. La LPRL defineix "condició de treball" com "qualsevol característica del treball que pugui tenir una influència significativa en la generació de riscos per a la seguretat i la salut del treballador", i inclou específicament en aquesta definició:

a. "Les característiques generals dels locals, instal·lacions, equips, productes i altres estris existents al centre de treball."
b. "La naturalesa dels agents físics, químics i biològics presents en l'ambient de treball i les seves intensitats, concentracions o nivells de presència corresponents."
c. "Els procediments per utilitzar els agents esmentats anteriorment perquè influeixin en la generació dels riscos esmentats."
d. "Totes aquelles altres característiques del treball, incloses les relatives a l’organització i l’ordenació, que influeixin en la magnitud dels riscos a què estigui exposat el treballador."

Per conèixer les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, vegeu el Reial Decret 486/1997, de 14 d'abril. Si bé existeixen guies generals i sectorials en què l'empresari pot basar-se per emprendre la realització de l'avaluació de riscos (vegeu per exemple l'excel·lent "Guia d’avaluació de riscos en petites i mitjanes empreses", INSHT, Barcelona, 2a ed. 1997), és aconsellable, a causa de la minuciositat i coneixements requerits en matèria preventiva, que sigui personal especialitzat que dugui a terme les avaluacions de riscos. Això és especialment recomanable si es tracta d'empreses de sis o més treballadors i/o l'empresa desenvolupa alguna de les activitats especificades a l'Annex I del Reglament dels serveis de prevenció. Aquest personal especialitzat pot provenir de:

• Un Servei de Prevenció Extern i particular, i la Nostra mútua, si així ho tenim concertat.
• Servei de Prevenció Propi o mancomunat, en cas de disposar-ne.
• Dels treballadors que s'ocupin del desenvolupament de l'acció preventiva a l'empresa, si tenen la formació apropiada.

L'avaluació inicial de riscos s'ha d'actualitzar si canvien les condicions de treball, si es produeixen danys per a la salut dels treballadors o si en els controls de l'estat de salut dels treballadors apareixen indicis que les mesures preventives resulten insuficients. En les avaluacions de riscos s’ha de parar una atenció especial a:

• Treballadors especialment sensibles, treballadores embarassades o en període de lactància i treballadors menors de 18 anys.
• Els factors de risc que puguin incidir en la funció de procreació dels treballadors, en particular per l'exposició a agents físics, químics i biològics que puguin exercir efectes mutagènics o de toxicitat per a la procreació, tant en els aspectes de la fertilitat com del desenvolupament de la descendència.
S'han de senyalitzar en un mapa visible per al personal les sortides d'emergència, les farmacioles, etc.?

SENYALITZACIÓ

La senyalització de seguretat i salut en el treball és aquella que es refereix a un objecte, activitat o situació determinades, proporciona una indicació o una obligació relativa a la seguretat o la salut en el treball mitjançant un senyal en forma de plafó, un color, un senyal lluminós o acústic, una comunicació verbal o un senyal gestual, segons el que calgui. En qualsevol cas es tracta d'una mesura auxiliar complementària a altres, que eliminen o protegeixen el risc però que en cap cas no pot substituir altres mesures tècniques i organitzatives de protecció col•lectiva i s’ha d'utilitzar quan amb aquestes últimes mesures no hagi estat possible eliminar els riscos o reduir-los prou i sempre que l'anàlisi dels riscos existents, de les situacions d'emergència previsibles i de les mesures preventives adoptades posi de manifest la necessitat de:

• Cridar l'atenció sobre l'existència de determinats riscos, prohibicions o obligacions.
• Alertar quan es produeixi una determinada situació d'emergència que requereixi mesures urgents de protecció o evacuació.
• Facilitar als treballadors la localització i identificació de determinats mitjans o instal•lacions de protecció, evacuació, emergència o primers auxilis.
• Orientar o guiar els treballadors que realitzin determinades maniobres perilloses.

En cap cas la senyalització no pot substituir la formació i informació dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el treball. L’elecció del tipus de senyal, del nombre i emplaçament dels dispositius de senyalització s’ha de realitzar de manera que la senyalització resulti el més eficaç possible. Cal tenir en compte:

• Les característiques del senyal.
• Els riscos, elements o circumstàncies que hagin de senyalitzar-se.
• L'extensió de la zona a cobrir.
• El nombre de treballadors afectats.

D'altra banda, l'empresari ha de proporcionar formació adequada als treballadors i els seus representants i adoptar les mesures precises perquè la senyalització:

• Resulti el més eficaç possible.
• Es mantingui mentre la situació que la motiva persisteixi.
• Es netegi, mantingui, repari o substitueixi sempre que sigui necessari.
• Sigui d'un material que resisteixi els cops o inclemències del temps, si estan a l'exterior.
• Tingui unes dimensions i colors que garanteixin la seva bona visibilitat i comprensió.
• Estigui en llocs ben il•luminats, accessibles i fàcilment visibles.

Les característiques, regles d'utilització i requisits dels senyals es recullen als Annexos de l'esmentat Reial Decret.

INFORMACIÓ ALS TREBALLADORS

L’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries perquè els treballadors rebin totes les informacions necessàries en relació amb:

• Els riscos existents, tant a nivell general de l'empresa com els específics del seu lloc de treball.
• Les mesures i activitats de protecció i prevenció aplicables en aquests risco.
• Les Mesures previstes per a situacions d'emergència.

La informació s’ha de canalitzar a través dels representants dels treballadors, llevat de la relativa als riscos específics de cada lloc de treball i mesures de protecció i prevenció aplicables en el seu cas, que s’ha de comunicar directament a cada treballador. Els treballadors amb relacions laborals temporals o de durada determinada i els que provinguin d'empreses de treball temporal tenen els mateixos drets que la resta dels treballadors de l’empresa pel que fa a la informació sobre els riscos a què estan exposats. Aquesta informació s’ha de rebre amb abans que s’incorpori al lloc de treball. L'empresa ha d’informar el Servei de prevenció o equivalent de la incorporació de treballadors amb relacions laborals temporals o de durada determinada i dels que provenen d'empreses de treball temporal, per tal que puguin desenvolupar les seves funcions de forma adequada. Als representants dels treballadors també se'ls informarà de la incorporació dels treballadors que provinguin d'empreses de treball temporal, ja que aquests últims poden dirigir-se als representants per exercir els seus drets en matèria preventiva. L'empresa usuària és la responsable de la seguretat d'aquests treballadors, que tenen els mateixos drets quant a prevenció de riscos que qualsevol altre treballador de l'empresa. Vegeu “Coordinació de les activitats empresarials”, per conèixer les vostres obligacions en matèria d'informació, si sou titulars d'un centre de treball en el qual altres empreses realitzen activitats, si treballadors de la vostra empresa realitzen activitats al mateix centre de treball que una altra o altres empreses, si teniu obres o serveis contractats amb altres empreses o autònoms que treballen amb eines i equips proporcionats per la vostra empresa.
Quins materials per a la prevenció de riscos laborals cal repartir entre els treballadors d'una empresa?

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

En la LPRL (art. 15) s'expressa la prioritat de la protecció col•lectiva davant la individual i, a l'article 17.2, es posa de manifest el fet que l’empresari ha de proporcionar als treballadors, quan siguin necessaris, Equips de Protecció Individual (EPIB) adequats a l'activitat que realitzen, és a dir, únicament en aquells casos en els quals hi hagi riscos que no puguin evitar-se o limitar suficientment, mitjançant mesures tècniques o organitzatives. D'altra banda, en el Reial decret 773/1997 s'estableixen les obligacions generals de l'empresari en aquest tema, que són les següents:

• Determinar aquells llocs de treball en els quals s'hagi de recórrer a la protecció individual, precisar els riscos, parts del cos a protegir i el tipus d'equip que s'ha d'utilitzar.
• Escollir els equips que proporcionin una protecció eficaç als riscos que en motiven l’ús.
• Informar els treballadors, abans d’utilitzar-los, dels riscos contra els quals els protegeixen, així com de les activitats en les quals s'han d'utilitzar, i facilitar informació sobre la forma correcta d'utilitzar-los i mantenir-los.
• Vetllar per la utilització i manteniment dels equips en les condicions anteriors.
• Proporcionar-los gratuïtament, reposant-los quan sigui necessari.
• Mantenir disponible la informació sobre cada equip. Dins d'aquesta informació s’ha d’incloure la que s'ha de sol•licitar als subministradors sobre la forma correcta d'utilització, les mesures preventives addicionals i els riscos que comporti el seu ús, manipulació o ús inadequats. Aquesta informació s'ha de fer arribar als treballadors, tot documentant el lliurament i l'explicació de la informació.

Tenint en compte totes les consideracions anteriors, seria recomanable plantejar-se un sistema de gestió d’EPIB, que podria constar de les següents etapes:

1.- Identificació de necessitats. Una cop s'hagin identificat els riscos existents en cada lloc de treball, es determinen els que no s'hagin pogut eliminar o limitar prou, seguint uns criteris de referència definits per determinar les condicions que s'han de donar en aquells llocs per als quals se’n proposa l’ús.
2.- Determinació de característiques. S'han de definir les prestacions que han de satisfer els EPIB a utilitzar en funció dels riscos, les condicions de treball, característiques del procés productiu i les parts del cos a protegir. Fonamentalment, cal comprovar que proporcionin una protecció eficaç davant el risc que en motiva l’ús, sense ocasionar riscos addicionals o molèsties innecessàries per al treballador o els seus companys (art. 5 Reial decret 773/97), tenint en compte sempre l'adaptabilitat i confort en el seu ús, ja que és el principal factor que en determina el rebuig.
3.- BRecerca de proveïdors i examen de mostres. L’empresa s'ha d'assegurar que amb cada element de protecció que s'adquireix s'està proporcionant la informació corresponent "que indiqui el tipus de risc al qual van dirigits, el nivell de protecció i la forma correcta d’ús i manteniment" (art. 41.1 LPRL).

A més, segons el Reial decret 1.407/1992 i les seves posteriors modificacions s'estableix que han de complir unes exigències essencials de sanitat i seguretat que es consideren conformes quan en funció de les seves categories presenten aquestes marques:

a) Categoria I: CE
b) Categoria II: CE
c) Categoria III: CE-XXXX (xxxx = nº distintiu de l'organisme que ho notifica).

La marca CE ha de romandre visible, llegible i indeleble durant el període de durada previsible de l'EPI i, si no fos possible, ha d'estar col•locat a l'embalatge. D'altra banda, segons el Reial decret 1.407/92, el subministrador ha de lliurar obligatòriament un fullet informatiu en castellà redactat de forma precisa i comprensible que inclourà, a més del nom i adreça del fabricant, tota la informació útil sobre:

o Instruccions d’emmagatzemament, ús, neteja, manteniment, revisió i desinfecció.
o Rendiments assolits en els exàmens tècnics dirigits a la verificació de la classe de protecció.
o Accessoris que puguin utilitzar-se i característiques dels recanvis adequats.
o Classes de protecció adequades als diferents nivells de risc i límits d'ús.
o Data o termini de caducitat de l'EPI o d'algun dels seus components.
o Tipus d'embalatge adequat per ser transportat.
o Explicació de les marques referides a la salut i seguretat.
o Nom, adreça i número d'identificació dels organismes de control notificats que intervenen en la fase de disseny dels EPI.

4.- Proves d'ús. Una vegada que se seleccionin els equips conforme als requisits tècnics i legals exigits, així com per les característiques de confort que facilita el fabricant, es distribuiran a un nombre representatiu de treballadors a fi d'aconseguir dades el mes objectius possible. D'entre els equips que compleixin amb les especificacions requerides i en compliment de l’art. 18 de la LPRL, s'ha de consultar amb els treballadors o els seus representants sobre quins podrien ser més recomanables quant a la seva acceptació. Per recollir aquesta informació es recomana elaborar un qüestionari obert en el qual es tractin aspectes de seguretat i confort. Una vegada s'hagin elegit els EPI més convenients, es proposa responsabilitzar el Departament de Compres d'emplenar un llistat de comprovació, a fi de tenir constància documental de l'adequació als requeriments legals vigents. En cas de no conformitat s'haurien d'exigir tot seguit.

5.- Implantació en els llocs de treball. Simultàniament al subministrament dels EPI, és recomanable lliurar un rebut als treballadors (fins i tot als que ho sol•liciten voluntàriament), que ha de firmar i arxivar posteriorment per exemple el Departament de manteniment. Segons l’article 8 del Reial decret 773/97, abans que s’utilitzin, s’ha de facilitar als treballadors la informació relativa als riscos que protegeix cada EPI, així com les instruccions sobre la forma correcta d'utilitzar-los i mantenir-los, i ha d’estar sempre actualitzada i disponible a l'empresa. A més l'empresari ha de garantir la formació per saber manejar-lo correctament, i ha d’organitzar, si és necessari, sessions d'entrenament. El rebuig a utilitzar l’EPI sol ser habitual, amb la qual cosa la primera actuació en la fase d'implantació ha de ser motivar-ne l’ús i donar suport a una informació completa i detallada dels objectius i la legislació aplicada.

Les obligacions dels treballadors establertes pel Reial decret 773/97 i pel compliment de les quals s'ha de vetllar són:

- Utilitzar i cuidar correctament els EPI d'acord amb les instruccions rebudes de l'empresari.
- Col·locar-los després d’utilitzar-los als llocs que s'indiquin.
- Informar tot seguit el superior jeràrquic directe de qualsevol anomalia o dany detectat.
En qualsevol cas l'obligatorietat o recomanació de l'ús dels equips en cada lloc ha d'estar clarament senyalitzada i a més els encarregats han de fer un seguiment continu del compliment del que està estipulat, després d'un període d'adaptació marcat prèviament, i han de donar exemple utilitzant-los ells mateixos.

És important també, per la inversió econòmica que suposen, mantenir un control estricte del subministrament i de les persones que els distribueixen, responsabilitzant el treballador dels que se li hagin lliurat, així com plantejar-se la possibilitat de sancionar aquells casos en els quals hi hagi obligació i es doni un incompliment repetitiu.
D'altra banda, seria convenient per afavorir la bona imatge de l'empresa i per la vostra preocupació per mantenir unes condicions de treball segures, disposar en tot moment de proteccions de reserva, que es guardin en espais ordenats i nets.

- Primers Auxilis:

És obligatòria la formació de primers auxilis en les empreses?

La Llei 31/95, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (BOE núm. BC269 de 10 de novembre de 1995), al Capítol III, article 20 marca com a obligació de l'empresari l'anàlisi de les possibles situacions d'emergència així com l'adopció de les mesures necessàries, entre altres, en matèria de primers auxilis.
On es pot formar sobre això als treballadors?

Creu Roja Espanyola, a través de la seva xarxa de més de 800 delegacions territorials, posa a disposició dels empresaris la seva experiència en formació tant en matèria de prevenció d'accidents com en primers auxilis, en les seves modalitats de formació presencial i "on line" (a distància). Per a més informació, consulti en la web: www.cruzroja.es o contacti amb la Creu Roja en: formacion@cruzroja.es
Què s'aconsegueix amb això?

A més de complir el que està establert per la legislació en matèria de Prevenció de Riscos Laborals al nostre país, aconseguireu per una part que el personal de la vostra empresa estigui més ben preparat per prevenir els accidents laborals, i per una altra, que estigui capacitat per respondre d'una forma correcta en el cas que es produeixi un accident.
Què entenem per primers auxilis?

Els primers auxilis són aquelles mesures d'ajuda bàsiques, que es posen en marxa tot just produir-se un accident, mentre arriba l'ajuda especialitzada, i amb l'objectiu de minimitzar, en la mesura possible, les seves conseqüències.
La formació en primers auxilis ha de ser continuada?

Les tècniques de primers auxilis, com qualsevol altra habilitat, es van oblidant amb el pas del temps si no es posen en pràctica; a més, es van actualitzant periòdicament, per la qual cosa és altament recomanable el reciclatge dels coneixements adquirits. La Creu Roja recomana el reciclatge en matèria de primers auxilis, almenys, cada 3 anys.
Cal formar tots els treballadors o només alguns departaments?

Segons el nombre de treballadors de l'empresa, la llei estableix el nombre mínim de persones que han de posseir una formació en primers auxilis. Òbviament, es tracta en cas de tenir coberts aquells llocs en els quals el risc d'accident sigui més elevat, per la qual cosa correspon a l'empresari, en col·laboració amb els Delegats de Prevenció, dur a terme la planificació que asseguri unes condicions de salut i seguretat òptimes.